dimarts, d’octubre 31, 2006

Lo Senhal - per Emilia

Lo senhal


Divendres passat, ai assistit a un collòqui sus la situacion de las lengas regionalas en França e ai vist un film compausat de testimoniatges de personas vièlhas que parlavan de la situacion de l’occitan a l’escòla.

Coma o sabètz segurament, los enfants an pas totjorn agut l’astre de parlar e
d’estudiar l’occitan a l’escòla. Abans, dins nòstra region e mai dins Occitània tota, òm parlava « patoes », coma o disián, dins las familhas, doncas podèm comprene que la primièra lenga dels enfants a aquesta epòca èra l’occitan. Mas quand aqueles enfants son anats a l’escòla, èra per aprene lo francés. Aquel aprentissatge del francés èra exclusiu, los enfants devián pas parlar « patoes » dins la classa, èra vertadièrament interdich. Mas aquela interdiccion èra mai o mens dura e stricta segon los institutors. E de còps, dins qualquas escòlas, existissiá un procedit per empachar los enfants de parlar patoés : lo senhal. Lo principi d’aquel procedit èra fòrça aisit : lo senhal èra de còps un tròç de fusta, o de còps una pichòta pèira, que l’institutor donava a un escolan lo matin. Aquel escolan deviá se desbarassar d’aquel senhal abans lo ser. Doncas deviá menar un enquista dins la cor de recreacion o dins los corredors per trapar un autre dròlle qu’èra en trin de parlar patoes. Tre qu’aviá prononciat un mot en patoes, l’escolan li donava lo senhal e èra a el de lo faire passar.
Arribat al ser, l’institutor demandava qual aviá lo senhal e lo que l’aviá èra punit. La magèr part del temps, èran de linhas de far o de vèrbs de conjugar. Mas qualques còps,los escolans devián far lo torn de la cor de recreacion en corrent.
Podèm finalment dire qu’aquel procedit a fòrça marcat los esperits d’aqueles enfants perque en fach, òm lor demandava d’abandonar lor lenga familhala per
aprene lo francés. Foguèt fòrça traumatisant per eles e tanben desvalorisant
per l’occitan. Los enfants avián l’impression que parlar l’occitan èra mal çò
qu’a favorisat un pauc l’oblit d’aquela lenga dins la region.

Crosada - per Jòdi

CROSADA,

Michel Gayraud

(1997)

Un pauc d’istòria :

La Crosada dels Albigeses (1209-1229) foguèt una crosada proclamada per la Glèisa catolica contra l’eresia, principalament lo catarisme.

1208 : Assassinat del legat del papa Pèire de Castelnau.

Lo papa Innocent III sòna a la guèrra.

1209 : Fan rota sus Besièrs, que refusa de se plegar. Meton lo fuòc a la vila, los abitants son massacrats (7000 mòrts).

Van cap a Carcassona que capitula.

Simon de Montfòrt reconegut per lo Papa, es nomat vescomte de Besièrs e Carcassona.

Li es donat tot çò qu’èra dels Trencavel, e ara es el que comanda los crosats.

Tot plega davant Montfòrt (Presa de Menerva, Termes…).

1213 : Batalha de Muret. Victòria de Simon de Montfòrt sus Raimon VI de Tolosa, aliat al bon rei d’Aragon Pèire II que morís sens aver combatut.

Lo comte de Tolosa, triste e dolent, abandona sa tèrra e pren son filh amb el.

1215 : Los Tolosans espaventats de la mòrt del rei fan pacha amb Simon.

1216 : Lo comte jove tòrna amb son paire, van cap a Marselha et assètjan Beucaire.

Tolosa se revòlta.

1217 : Raimon VII capita de dintrar dins Tolosa

1218 : Monfòrt es mòrt !

1229 : San Loís signa lo tractat de París, çò que metèt fin a la guèrra.

Lo film :


Es bastit sus La Canso (de la Crosada dels Albigeses), per Guilhèm de Tudèla e un anonim. (adaptacion occitana per Yves Rouquette).

Guilhèm de Tudèla comença d’escriure en 1210 e l’anonim contunha en 1228.

Los dos autors an un punt de vista completament diferent :

▪Guilhèm de Tudèla se balha per un clèrgue meridional del partit dels crosats e mai dins l’environa de Simon de Montfòrt. Justifica la crosada e parla de l’eresia sonque per l’acusar de totes los mals qu’an espandits sul país.

▪L’anonim : Aspre e violent contra l’envasidor, coma o mòstra los verses que descrivon la mòrt de Montfòrt :

« I avià una peirièra faita per un fustèr de Sant-Sernin, tirada per filhas e mulhièrs, que dreit venguèt sa pèira aicí ont se deviá anar, tant fòrt truquèt Monfòrt sus son casque d’acièr, que los uèlhs, la cervèla, los caissals, lo front a mai las maissas li metèt en quartier e mòrt tombèt pel sòl, a sang del cap al pes »


Los actors :


La recitaira : Isabelle François

Lo drollet : Julien Cécillon

Autres : Alex Augé, Claude Barthélémy, Jean-Louis Blénet, Georges Bezombes, Pierre Brun, Jean Varela, Gérard Zuchetto, Bruno Cécillon.

E mai los escolans de las Calandretas de Besièrs e Montpelhièr, los escolans del licèu Clemenceau, e los joves de Sigean.

E se causigèri de vos parlar de CROSADA, es perque siái dins lo film !

Disi solament una pichòta frasa mas ne siái fòrça fièra !!

(ma frasa : « Es fòl ! Una armada granda s’amena » )

dijous, d’octubre 19, 2006

Per la Fenèstra seguida - per Tifania

VIDA E ENGRENATGEF.VERNET-


Inventar la seguida


D’aqui decidi de concentrar tota mon energia a espiar aquel apartament. Ara dintri a mon ostal en sabent qu’aurai quicòm a far aqueste ser. Se pòt comparar a las gents que tòrnan lèu lèu en cò sieu per alucar lor televisor e seguir l’episòdi seguent de lor seria favorita.

A travès la fenestra, pòdi veire un tròç de mòble del tipe « melhor prètz a IKEA », e tanben un tablèu que amaga las tacas o a la marca del temps sus las parets blancastras.

Aqui viu una femna, jova, pas fòrça polida, podèm dire simpla. En l’agachant pensi pas pus a res ni mai a degun. Pensi que soi amorós. Cossí se fa ? Soi caluc ! Aimi una femna que coneissi pas solament lo pichòt nom.

Ara fa tres meses que passi totas mas seradas assetat davant ma fenestra. Es temps ! La vau anar veire ! Calculi qual dèu èsser son apartament : al segond estatge, lo que dona sus la carrièra.

L'endeman, en dintrant del burèu, m’arresti a cò d’un florista e crompi lo pus gròs de totes los ramèls. Puèi vau directament a cò sieu. I soi. Es lo numerò 10. Tusti tres còps. Entendi de bolegadisses a l’interior e puèi aquí davant ieu. Es suspresa de veire un òme que coneis pas que li brandís de flors. Me dèu prene per un psicopat. Alara començi a tot li contar, pòdi pas mai m’arrestar. Ela, m’escota debitar sul davant de sa pòrta sens res dire. Quand ai acabat, m’agacha, soritz e me fa dintrar dins son apartament. E dempuèi ne soi totjorn pas partit.



-Tifania –

Per la Fenèstra seguida - per Tifania

VIDA E ENGRENATGEF.VERNET-


Inventar la seguida


D’aqui decidi de concentrar tota mon energia a espiar aquel apartament. Ara dintri a mon ostal en sabent qu’aurai quicòm a far aqueste ser. Se pòt comparar a las gents que tòrnan lèu lèu en cò sieu per alucar lor televisor e seguir l’episòdi seguent de lor seria favorita.

A travès la fenestra, pòdi veire un tròç de mòble del tipe « melhor prètz a IKEA », e tanben un tablèu que amaga las tacas o a la marca del temps sus las parets blancastras.

Aqui viu una femna, jova, pas fòrça polida, podèm dire simpla. En l’agachant pensi pas pus a res ni mai a degun. Pensi que soi amorós. Cossí se fa ? Soi caluc ! Aimi una femna que coneissi pas solament lo pichòt nom.

Ara fa tres meses que passi totas mas seradas assetat davant ma fenestra. Es temps ! La vau anar veire ! Calculi qual dèu èsser son apartament : al segond estatge, lo que dona sus la carrièra.

L'endeman, en dintrant del burèu, m’arresti a cò d’un florista e crompi lo pus gròs de totes los ramèls. Puèi vau directament a cò sieu. I soi. Es lo numerò 10. Tusti tres còps. Entendi de bolegadisses a l’interior e puèi aquí davant ieu. Es suspresa de veire un òme que coneis pas que li brandís de flors. Me dèu prene per un psicopat. Alara començi a tot li contar, pòdi pas mai m’arrestar. Ela, m’escota debitar sul davant de sa pòrta sens res dire. Quand ai acabat, m’agacha, soritz e me fa dintrar dins son apartament. E dempuèi ne soi totjorn pas partit.



-Tifania –

dimecres, d’octubre 18, 2006

L2 - Cronica- Trabalh d'estiu - per Amandina

Vos vau parlar de mon trabalh d’estiu

A dètz-e-sèt ans, ai passat mon B.A.F.A. (brevet d’aptitud a la fonccion d’animator), perque aimi plan los dròlles e los jòcs .

Dempuèi, trabalhi cada estiu coma animatritz dins un centre airejat o una colonia .

Pendent tres estius, ai trabalhat dins lo meteis centre airejat amb los dròlles de tres ans e mièja a sèis ans ( los mairalas ) . Soi demorada dins lo meteis centre, a Marcorignan, me sentissiái plan e aviái encara de causas a descobrir sus los dròlles d'aquesta edat e sus las animacions .

Mas aqueste estiu, o ai volgut cambiar tot, voliái descobrir los primaris e los adolescents e tanben lo sistèma de fonccionament de la colonia .

Pendent lo mes de julhet, ai trabalhat dins un centre airejat a Narbona amb de dròlles de uèit a detz ans . Me soi plan regalada .

Aquela edat es vertadièrament activa, demanda fòrça d’energia e d’implicacion. Una jornada passa a tota velocitat. De sèt oras quaranta cinc del matin a sèis oras e mièja, arresti pas . Pòdi pas gaire me destibar ni prene de pausa . Es tota una organizacion . Los dròlles son en demanda d’activitat tot lo temps . Alara amb mon binòmi, deviam inventar de jòcs que podiam faire pertot, sens besonh de res. Èra plan interessant e ric en emocions subretot perque pendent tres setmanas aviam gaireben totjorn los meteisses dròlles, qu’aviam apres a conèisser . E lo darrièr jorn èra plan triste, èra afrós . Quand un dròlle a la fin de la jornada ven plorar dins mos braçes, cresiái que s’èra fach mal, mas non, èra malurós de nos quitar, de quitar lo centre airejat . Ieu èri suspresa, perque aviái pas jamai conegut aquò, los mairalas an mens consciéncia de jamai tornar veire los animators. A la fin, plan d’enfants ploravan, e los animators tanben . Ieu ploravi coma una magdalena .

Ai agut dos jorns de repaus e partiguèri per tres setmanas en camps d’adolescents, de onze a setze, amb solament lo dissabte e lo dimenge de repaus. Aquel camp èra dins un camping a Narbona-Platja, aviám pas de bus ni de veituras, fasiam totes los trajectes en velò o a pès . Eriam tres animators, èri l’unenca animatritz filha e plan d’adolescentas se confiavan a ieu. En los coneissent mai, sabiái cossí faire per los donar de jòia pendent las animacions .

L’adolescéncia es pas un edat facíl, mas talament passionanta . Los adolescents se pausan plan de questions, son entre dos estats lo dròlle e l’adult, son en rebellion e an besonh de parlar .

Èra fatigant perque la colonia es vint quatre oras sus vint quatre, mas los adolescents demandan mens d’atencion que los primaris, perque son independents .

Ai agut de plaser a far las animacions, a arribar a motivar los ados, que volián res faire . Mas totes los animators avèm agut plan de problemas ! Cal tenir compte qu’aviam força d’enfants a problemas, que venián de l’ADASS, e d’ostals de dròlles. I a agut de raubaments (d’argent, de portable, de MP3,..), de fugas, calía còrrer en plena nuèch dins tot lo camping e sus la platja . Una adolescenta nos a insultats alara que li avèm rendut servici. Avèm trapat d’adolescents en trin de fumar .

Es dur, fisicament e psicologicament . A la fin de las tres setmanas, èri a calòs, lassa mas comolada, ai plan aprés.

D’unes an una vida dificila e ieu me rendi compte del bonastre qu’ai . E tot lo bonur qu'ai, ensajavi de lor donar .

Al nivèl de las animacions, erà força ric, avèm fach força d’espòrt qu’auriam pas pogut faire dins la vida ordinària, immersion jos-marina, catamaran,…

En fach, aquel trabalh es un plaser per ieu .

Los dròlles los mai aisits d’animar son los primaris, mas pòdi parlar mai amb los ados. Cada edat a sos avantatges .

Vòli renovelar l’experiéncia .

diumenge, d’octubre 15, 2006

Per la Fenèstra seguida - per Julian

Seguida del tèxt « Per la fenèstra » per Julian


Es un òme que viu dins aqueste apartament. Cada ser lo vesi perque demòra cinc pichonas minutas a fintar quand dubrís la fenèstra. Sembla pro fatigat. Pòrta encara sos vestits de trabalh, me sembla que dèu èsser dins lo bastiment. Manja un tròç de pan amb de salçissa, fuma la mitat d’une cigarreta puèi desapareis, lo vesi pas pus…Enfin si, lo vesi.

L’òme aluca totjorn una pichona lampa que lusís plan fòrt. E a partir d’aqueste moment, assisti a un vertadièr espectacle. Las ombras dels moviments del tipe fan espelir mon imaginari. Me pausi tot un fais de questions sus çò que podriá far l’òme. Los moviments de sas mans semblan fòrça meticuloses e plan precís. Es una mena de ritual ont lo drech a l’error existís pas.

Totes los sers agachi aquel estranh fenomèn. De còps vòli saber de que fa l’òme, de còps me’n foti. Mas ma curiositat es talament fòrta que me languissi pas de fintar en fàcia.

Al cap de dos meses, a la fin de l’estiu, vesiài ben que l’òme èra sul pic d’acabar çò que fasiá maquinalament totas las nuèches. Lo lendeman, l’òme s’aprochava de la fenèstra e pausava un magnific batèu de fusta. Lo mistèri foguèt levat, aquel òme avià una passion : far de maquetas.

Yannick Noah - per Perrina

Yannick Noah


Yannick Noah es nascut a Sedan, lo dètz-e-uèch de mai de mila nou cents seissanta (1960). Es ja la frucha de doas culturas fòrça diferentas. Son paire Zacharie es originari del Cameron e jogaire de buta-bala professional a Sedan. Sa maire, Marie-Claire, es francesa e ensenhaira.


Dins son adolescéncia Yannick es fòrça marcat per la musica de Jimmy Hendrix e Bob Marley, que son sos « mèstres ». De fach, la musica es sa primièra passion. Al meteis temps ven un campion de tennis, que impressiona per la qualitat tecnica e fisica de son jòc. A solament dètz e sèt ans, rempòrta son primièr grand tornèg juniòr a Wimbledon. L’apoteòsi de sa carrièra esportiva es quora s’impausa a Roland Garros en mila nou cents ochanta tres (1983) contra lo suedés Wilander.

Finalament arresta lo tennis de competicion uèch ans aprèp sa victoria a Roland Garros.


Tre mila nou cents nonanta (1990) comença de faire de la musica sa principala activitat. Sa primièra cançon « Saga Africa » ven la cançon màger l’estiu d’aprèp. Totes los franceses dançan sus aquela cançon.

En dos mila (2000) sortis un segond album, registrat entre Paris e Kribi al Cameron. Son primièr extrach, « Simon Papa Tara » es dedicat a son papeta defuntat. Per compausar aqueste CD demanda l’ajuda de grands compausitors coma Jean-Jacques Goldman, Jean Kapler, Eric Benzi…

En dos mila tres (2003) e dos mila cinc (2005), sos dos albums novèls « Pokhara » e « Métisse » confirman un succés grand d’aqueste cantaire, que fà forças viradas perqué la scèna es d’una importància granda per el. Lo public aima lo personatge que s’investís dins l’umanitari, l’espòrt e que fonccionna als sentiments e a l’onestetat.


Etapa seguenta, la sortida de son album novèl « Charengo » prevista per lo setze d’octobre que ven.



Perrine

Per la Fenèstra seguida - per Matilda

Per la fenèstra, seguida



Fa qualques jorns qu'ai remarcat aquò, e dempuèi me pausi cada ser a ma fenèstra per observar çò que se passa dins aquel apartament. Es tot lo temps la meteissa causa. Tre que lo solelh se colca, jamai abans, o que la luminositat defòra a baissat ; una femna dubrís los contravents. Una femna d’un quarantenat d’annadas, pichona e rossèla.. Dèu èsser la maire de la familha que viu aquí.

De ma fenèstra vesi tot çò que se passa, cada accion, cada moviment. Totes los sers dempuèi cinc jorns espèri aquel moment per veire se será la meteissa scena que la velha, mas subretot per compréner perque tot aquò. Ara sabi. Vos vau contar çò que vesi. La femna dubrís la fenèstra, vesi son filh, vestit d’una blòda blanca d’espital s’aprochar e qu’agacha defòra pendent au mens un quart d’ora. Son agach, lo compreni. Pareis qu’aqueste moment es lo sol contact qu'a amb l’exterior. Puèi, i a l’infirmièra qu’arriba, a nòu oras, totjorn ! Li fa mantunas injeccions e li balha totas menas de potingas o sabi pas qué. Lo dròlle demòra colcat un moment puèi tòrna a la fenèstra e admira lo paisatge, las estèlas, los joves que jògan e que se fan cridar per lors maires quand es ora d’anar al lièch.
Ièr, ai parlat amb lo portièr. Li ai demandat cossí se sonavan los que vivián al quatren estatge, e m’a respondut « ah los de l’enfant de la Luna, son los Fabres ». Sul moment ai pas comprés, puèi ai fach de recèrcas e comprenguèri. Aquel enfant es malaut ; pòt pas s’expausar a la lutz del solelh.
Quicòm me sarra lo còr. Ieu, sortissi pas jamai perque ai pas enveja ; el sortís pas jamai perque pòt pas, e podrá pas jamai !! Una mena de vergonha m’envasís. Ara compreni que me cal pas aver de regrets nimai de nostalgia, e que me cal aprofechar de la vida.

Per la Fenèstra.

La professora donèt l'incipit d'una novèla tirada de Vidas & Engranatges de Florian Vernet. Ne caliá escribir la seguida. Aquí lo tèxt:

Per la fenèstra

Dormissi pas gaire, e coma dormissi pas, velhi. Despuèi que soi separat de Verò, e mai despuèi plan de temps abans cal dire. Sosqui tròp, vaquí. Dins la jornada, al burèu, arribi a me'n sortir, i a totjorn quicòm a faire, qualqu'un que te parla, un eveniment a comentar, quicòm qu'arriba. Lo ser, aquí lo problèma. A la debuta, legissiái: o puslèu, me forçavi a legir. Dins totas aquestas annadas passadas amb Verò, o aviái gaireben doblidat, aviái pas léser, m'ocupava de longa e calía sortir, anar al cinemà, a un concèrt, a una conferéncia. Èra acrò a las conferéncias, Verò, se voliá cultivar aital, pensi, e ieu seguissiái. E puèi la tele. Arte, los debats e las emissions culturalas mai.
Ara, la tele la gaiti pas pus. De tot biais, fa plan sièis meses qu'es desmargada. A passadas, l'aluqui, l'ecran es plen de nèu, cap de son ne sortís pas, mas aquò me fa companhia. Los libres, eles, me tomban de las mans. Ai pas enveja de passejar, de veire de mond tanpauc. Sabi plan que me caldriá reagir. Soi pas vièlh, pòdi tornar començar, me trapar una amiga, veire de collègas celibataris, faire d'espòrt. Francament, sonque l'idèa me confla. Soi pas malaürós, vos o anessètz pas figurar, depressiu tanpauc. Me'n foti pas de tot. Cresi que ma vida m'interessa pas pro. Pel moment. E ne soi a me demandar se m'a agut interessat un jorn a de bon. En cambi, badi.
Ara qu'es l'estiu, me meti en fenèstra e aquí, d'oradas. Gaita que gaitaràs las tièras dels teulats dels immòbles de l'autre band de la carrièra. Lo cèl, las antenas, las torres del centre de la vila alai. Escoti lo brich que monta de l'autorota a un cinquantenat de mètres de l'immòble, gaiti las veituras que passan, e las gents sul trepador, debàs. M'agrada mai que non pas la tele. Me preni una caneta, o doas, e laissi passar lo temps, laissi lo calabrun s'installar las lampas e los neons s'alucar dins la carrièra e dins los apartaments. Fumi de cigarretas, me colqui quand me sentissi enquilosat, o anesteziat.
Dins l'immòble d'en fàcia, capita que veja de mond que passan dins lors apartaments, que sopan, que gaitan la tele. E los mainats que fan de roller sul trepador, los joves que charran alentorn d'un qu'a un booster, las filhas que passejan, un saqueton de supermercat que lo vent s'empòrta e que finís pegat a la grilha del toat.
Just en fàcia, mas a l'estatge en dejós, un pauc en contrabàs donc, ai remarcat, una fenèstra qu'es tampada dins la jornada. A jorn falit, se dobrís.

Florian VERNET, Vidas & Engranatges, IEO edicions, 2004

L'associacion Louis Conlombant - per Laureta15

L'Associacion Louis Conlombant


Es una associacion fondada en 1906 per Louis Conlombant, un regent. Sa tòca es de mandar d'enfants desfavorits en vacanças al campèstre. Actualament l'òbra organiza las vacanças de 1600 a 1900 dròlles. A la debuta los manits partissián sonque dins Cantal, l'espaci geografic s'es ara espandit a Alièr, Aude, Avairon, Cevènas e Òlt. Concernís los enfants entre 3 e 12 ans. L'associacion se ten Cai de Jemmapes dins lo desen arrondiment de Paris, es compausada mai que mai de professors que, lo temps de las vacanças venon directors de sector, es a dire que visitan las familhas d'acuèlh per verificar que tot s'i passa plan e que los enfants sián recebuts dins de bonas condicions. Los dròlles pòdon partir pendent l'estiu mas tanben pendent las pichòtas vacanças per los que son ja partits amb l'òbra e que tòrnan cada còp dins la meteissa familha. Pendent lo demai de l'annada, vivon siá amb lors parents, siá foguèron plaçats, per l'Ajuda Sociala a l'Enfança, dins de familhas d'acuèlh, que se mainan los Conselhs Generals, o dins de fogals.

Lo problèma mai grand de l'òbra, uèi, es de trobar totjorn mai de familhas per recebre los enfants, que lo nombre quita pas d'augmentar, çò qu'es de mens en mens aisit perque, ara, las femnas demòran pas mai a la bòria per ajudar, van trabalhar a l'exterior. De mai, las exigéncias administrativas, que siá de la DDASS o de la DDJS, fan que ven dificil de s'ocupar d'una tala associacion.

Contràriament a aquò, lo bonaür dels enfants de poder, lo temps de las vacanças, sortir de lor quotidian, sovent tan triste, es totjorn perceptible e fa d'autant mai plaser de veire.


Lo sit internet: http://www.olcparis.com

"Je vous trouve très beau" - per l'Enric


Je vous trouve très beau

Un film d’Isabelle Mergault

Amb dins los ròtles principals : Miquèu Blanc e Medeea Marinescu




Resumit :

Lo tèma principal del film pòrta sus aqueles òmes que vivon dins lo mitan rural, qu’an una bòrda e que se tròban sens femna.

En realitat dins lo film Miquèu Blanc n’a una de femna, tant pagesa coma el. Mas se va morir lèu, a la debuta de l’accion.

Es alara que se tròba tot sol e qu’a pas mai d’ajuda per la bòrda. Es pas lo tristum que l’empacha de marchar, non, mas li pausa un problèma per faire anar la bòria que considèra la femna pas que coma una bèstia de sòm.

La notària que s’ocupa de sos afars li indica una agència matrimoniala. E, es coma aquò qu’un bèl matin se tròba dins un avion cap a Bucarest en Romania.

Davant el e la femna de l’agencia marimoniala van desfilar de filhas joves e polidas tant las unas coma las autras, mas qu’an pas qu’una enveja : fugir lo país per trapar fortuna en Europa de l’oèst. Totas somian de Paris ponctuant lor discors d’un « je vous trouve très beau »

Es evident qu’es pas çò que cerca nostre òme. Fin finala n’i a una, mai finauda que las autras que li va dire qu’aima lo campèstre, las bèstias, s’en ocupar, lo trabalh de la tèrra, tot aquò.

Aquela es la maire d’una filhota mas ne'n ditz res a nostre òme e s’en va amb el daissant sa filha darrèr.

Totes dos arriban a la bòrda ont pauc a pauc se va emplegar la filha a umanisar lo Miquèu , li fa durbir los uelhs sus la vida, los plasers, prendre de temps per viure …

Mas sa pichòta li manca e un jorn s’en torna a Romania lo còr ponhat.

Miquèu qu’aviá comprès que i aviá quicom li faguèt creire qu’aviá ganhat al PMU. I jogava força ela per çò qu’aviá l’esper de ganhar. Se voliá tornar partir dins son país per i durbir una escòla de dança e elevar correctament sa filha. En fach li balha sas esparnhas 15000 €.

Una fortuna per ela.

Es alara que al despièch de tot es pas urosa amb son escòla e sa pichòta. Es ben que çò que deviá arribar arribèt. Es tombada amorosa de son pagés.

E un jorn que davala de son tractor en plen miègjorn, a l’ora que de costuma la filha li portava lo dinnar al camp, vei arribar amb lo panhièr jos lo braç una pichoneta. D’un còp a comprés, la pren per la man e al cap del camp la filha es aqui qu’espèra, que los espèra.

E aquò s’acaba per una pichòta lagremeta.



Critica:


Lo film es polit, i a de tot, de rire, de sentiments. Mas mai que mai tomba un pauc tròp aisidament dins los lòcs comuns sus los paisans, lo monde rural e lo biais d’aquel monde de se comportar amb las femnas, las idèas novèlas, lo mond exterior.

Ne fan un cusson sens cor, mai preocupat de sas bestias que de sa femna. De còp que i a lo trach es un pauc trop espés en despièch d’un umor força present.

Pr’aquò Miquèu Blanc que coneissiá res del monde rural, amb son engenh natural campa plan lo personatge.

Per çò qu’es de Medeea Marinescu jòga amb naturalitat e una aparenta facilitat, e puèi o cal dire es polida, fòrça polida, d’una bèutat naturala sens fard.





Presentacion

Bonjorn a totes!

Los estudiants que fan una licéncia d'occitan a l'Universitat Paul Valery a Montpelhièr seguisson un cors de practica de la lenga. Dins l'encastre d'aqueste cors, avèm decidit de fargar un blòg que i metrem los expausats que fasèm e tanben d'unes MP3 de las cronicas que registrarem per Radio Lenga d'Oc.

Los articles, los fan los estudiants de
- primièra annada (L1)
- segonda annada (L2)
- tresena annada (L3)

Los L1, parlaràn primièr de musica.
Los L2 parlaràn de çò que vòlon.
Los L3 paralaràn de cinèma e de son país.


Esperam qu'aquò vos agradarà.
Doblidètz pas de daissar de comentaris!!