dilluns, de novembre 20, 2006

Mauresca Fracas Dub - per Estève , L1


MAURESCA FRACAS DUB

Mauresa Fracas Dub es un grop montpelhierenc.

Se formèt en 1999 e comencèron de montar sus scena pauc de temps aprèp.

En 2001 sortiguèron lor primier CD titolat Francament. E aprèp de concèrts nombroses, en 2005 sortiguèron lor segond album titolat Contèsta.

Cossí se pòt definir lo grop Mauresca Fracas Dub?

Dins un primier temps, podèm veire que lo grop es una còla d’occitans joves e dins un segond temps podèm dire qu’es un grop fòrça engatjat .

Dins un primier temps, lo grop Mauresca Fracas Dub es un grop de musica d’occitans joves . En efièch , per començar , aqueste grop es inspirat dau poeta occitan Roland Pécout.

Aquesta còla es compausada de cinc membres : Chab e Beneset (au cant), Drac(a l’ordenador), Fab (a la bassa) , Inti (a las percussions).

Podèm notar qu’aqueste lo grop que s’es rescontrat a la fac de letrsa de Montpelhièr escriu sos textes e compausa sas melodias e que canta principalament en occitan e en francés .

Fin finala, lo public s’apercep que la còla jòga una musica amb d'estils diferents mesclats. De fach, lor musica se pòt definir coma de regae/raga mesclat amb un pauc de musica hip-hop e tradicionala.

Dins un segond temps, podèm dire que lo grop Mauresca Fracas Dub es una còla engatjada. Per començar, los cinc membres fan de projèctes pedagogics dins los collègis e los licèus de la region .

Puèi, s’apercebèm que lo grop milita per la causa occitana. An fach un concèrt per la Calandreta qu’es estada victima de las inondacions, son dins una boita de produccion qu'ajuda los grops que cantan dins una lenga dicha minoritària. Lor paraulas son tanben fòrça engatjada. Denóncian la centralisacion francesa e tot çò que l’estat francés fa e a fach contra los Occitans e la cultura occitana.

Fin finala , podèm dire que lo grop es una còla altermondialista . En efièch , sosten d' associacions coma Gardarem La Tèrra, Anarem Au Patac. An tanben de paraulas revolucionàrias, pròchas de las idèas d'extrèma-esquèrra, sensiblas a l’ecologia que son contra lo liberalisme, los promotors.


Per acabar, lo grop Mauresca Fracas Dub se pòt definir coma una còla de cinc musicians que fan de regae/raga mesclat amb un pauc d hip-hop e de tradicional, un grop que canta en occitan e en francés per defendre la cultura occitana e un monde mai just .






lo sit internet: mauresca.com

Faula - per Deboreta e Jodineta

La cigala que se bandèt tot l'estiu
L'ivèrn vengut, aquò èra pas tant agradiu
Aviá fach la fèsta
S'emplenèt de cervesa.
Anèt, mòla coma una figa
En cò de sa vesina la formiga
Que li balhèsse d'argent
Per crompar una Heineken.

- Te'n fagues pas, diguèt l'ivronhassa
Quora vendrà la calorassa
T'o tornarai, paraula de pintorlassa

- Vei te'n cagar, diguèt la rascassa
En la fotent defòra de son ostalassa
De qué fasiás al calimàs?
Trabalhavas?

- I pensas pas! Fasiái la fèsta
Dins los balètis, aviái mal de tèsta
- A, te bandères? Aquò's plan!
Ara vai te'n te desintoxicar
E me fas pas pus cagar!

Faula - per Laureta15 e l'Emilia

Mèstre Corbàs, sus una veitura pausat,
teniá dins son becon un cabecon
Mèstre Rainal, per l'odor desgostat
Li diguèt un pauc colhon:
- Adieu sénher Corbatàs!
Que pudissètz e que sètz laidàs
Sens mentir se vòstre ramatge
S'endeven a vòstre plumatge
Sètz la vergonha dels abitants d'aquesta vila entièra
Sus aquesta paraula, lo corbàs rogiguèt de colèra
E se pensèt: va fumar!
Dubriguèt son becàs, e volguèt l'entartar
Lo Rainal qu'èra pas colhon, l'evitèt:
- Aprendretz, espècia d'aucelet,
a visar melhor d'autant mai
Que de formatge, n'avètz pas mai
Lo Corbàs vergonhós e moquet
De prene de corses de tir se jurèt.

divendres, de novembre 17, 2006

Istòria del balon - per Ludivina, L1

L'an passat, mos dos nebots joguèron al fotbòl sus l'estadi vièlh que se tròba entre "los Barris" ont demòran los ancians abitants del vilatge (lo primièr centre del vilatge quand i aviá mens de mila abitants) e la pichòta plaja de Codelets al bòrd del riu Erau. Disi l'estadi vièlh perque ara avèm un complex esportiu de l'autre costat del vilatge per qu'Erau faga pas de degalhs quand monta al mens un còp per an. Doncas, mos dos nebots joguèron e ensagèron de butar lo mai fòrt possible. En efièch, aiman plan se prene per Zizou e per Barthez. Lo balon partissiá de mai en mai luènh. Partissiá darrièr las gàabias. Lo pichòt portièr, mon nebot lo mai jove, deviá anar cercar lo balon dins los arbres que bòrdan las broas d'Erau o de còps sus la plaja. Los enfants contunhèron lor jòc. Lo balon èra tustat tant fòrt que preniá de formas estonantas. Semblava de mai en mai desformat coma dins lo dessenh animat Olive e Tom que totes los enfants agachavan quand èri pichòta. Mas d'un còp, lo balon partiguèt talament luènh (luènh per d'enfants d'aqueste atge) que tombèt dins l'aiga. Malurosament, èra lo temps qu'Erau èra pro naut e lo corrent èra un pauc rapid. Los dos pichons anron veire cossí anar e faire per recuperar lo balon, mas èra tròp tard. Lo vegèron mai luènh que se daissava prene pel corrent.
Anèron sul còp prevenir lor paire qu'èra a charrar a costat dels vestiaris per ensajar de l'anar recuperar un pauc mai luènh. Percorreguèron un bon bocin de las broas per veire s'èra pas blocat dins las brancas o ròcas mas abandonèron pro lèu perque anava faire nuèch e caliá que tornèsson dintrar a l'ostal.
Es coma aquò que lo balon faguèt son camin e arribèt dins la Mar Mediterranèa.
E vaquí l'istòria del balon de fotbòl.


Lo polet rostit - per Julian, L1

Robèrt èra lo pus bèl polet de tota la polalha. Èra fòrt, intelligent, esportiu e totas las galinas èran enamoradas d'el. Fasiá lo fin davant totes los autres, èra coma una legenda viva.
Un jorn, Robèrt faguèt d'alterofilia per mostrar a tot lo mond sos muscles. Un autre còp, faguèt de natacion dins lo ferrat d'aiga. Mas li mancava quicòm, quicòm d'indispensable per acabar son estil: un bronzatge de celebritat.
Lo melhor amic de Robèrt se sona Pascal, un autre polet simpatic mas pas gaire intelligent. Pascal volguèt ajudar son amic per qu'aguèsse un polit bronzatge.
Quand lo païsan dintrèt dins lo galinièr, Pascal butèt Robèrt dins sas cambas per lo causir a el. Aital, Robèrt foguèt plan polit e subretot plan bronzat davant un fum de mond pel repais de la dimenjada.

Lo polet rostit - per Marius e Estève, L1

Un còp èra, dins una bòria, i aviá una vièlha galina qu'aviá pas jamai conegut de gal. Mas aquela galina voliá faire un uòu per aver un pichon. Per aquò demandèt l'ajuda del metge de la bòria, lo piòt per aver una fecondacion in vitro.
Mas quora ensagèron , s'apercebèron qu'èra estèrla. La galina sabiá pas mai qué far, e passava son temps a plorar e a jangolar, e aquò fasiá cagar la bòria tota. Per qu'aquò s'arrestèsse, lo piòt decidiguèt d'intervenir. Anèt veire la galina e li balhèt una pocion que li presentèt coma un remèdi miracle per las galinas esterilas. Mas tre que la galina se faguèt una picura (èra venguda toxicò) amb la pocion, prenguèt fuòc e venguèt un polet rostit.
Es aital que la bòria tornèt venir tranquila e agradiva.
E cric e crac, mon conte es acabat.

Lo polet rostit - per Perrina, Damian, Matilda, L1

Un còp èra, viviáa Lyon Mossur Polet. Èra un òme d'afars dins una entrepresa plan granda. Trabalhava tot lo temps. Aimava tant çò que fasiá que jamai aviá pas pres de vacanças. Mas al cap de dètz ans de trabalh intensiu, foguèt fòrça crebat. Anèt veire lo metge que li diguèt de préner quauques jorns de comjats al solelh per li cambiar las idèas.
Decidiguèt d'anar a la mar, a Seta. Èra en plen mes d'agost. Lo primièr jorn decidiguèt d'anar a la platja. I anèt sul còp de onze oras, encara i aviá pas degun. E Mossur Polet s'endormiguèt. Lo solelh tustèt tant que prenguèt una solelhada. Lo sable brutlava, fasiá gaireben cinquanta grases. E Mossur Polet pas jamai se desrevelhèt.

Lo polet rostit - per Ludivina e Tifania, L1

Un còp èra, un jovent en atge de se maridar, decidiguèt de se'n anar cercar una dòna. Aviá ausit dins lo vilatge qu'existissiá dins la montanha ròsa un castèl. Aquí èra retenguda la polida filha del rei que moriguèt a la guèrra e qu'emportèt las claus del castèl. traversèt la tarribla forèst embreissada, subrevisquèt a las aigas nautas e en colèra, venquèt lo freg, lo vent, la pluèja e enfin arribèt a destinacion. Comencèt a escaladar la muralhassa. Quand arribèt amont, desbosiguèt a côps de pigassa per finalament arribar dabant la pòrta. La dubriguèt e tombèt sus una una taula ont i aviá un polet rostit!