dijous, de març 08, 2007

Sòmi - per Julian e Matilda L1

Sòmi

Sòmii cada nuèch d'un mond melhor
Sòmii de jòia, de rires, e pas pus de plors
M'escapi indolent dins un païsatge quimeric
Tornam pas faire l'istòria, mas me daissi creire en un mond utopic.

Lo pessimism ambient desgruna nòstra existéncia
Creire en mos sòmis es doncas un acte de resisténcia
M'aluènhi del quotidian e de totas sas ardors
Vesi lo mond negre e blanc alara assagi de pantalhar en colors.

Pantaissi talament que ne perdi la somiada
La frustracion es granda tre la solelhada
Aprofièchi dels moments ont doblidi mos problèmas
Que la vida vidanta se debana sus un camp de crisantèmas.

Un poèta diguèt que la Terra es blava coma un irange
Es la frucha del pecat perque i a mai de dracs que d'àngels
Nos aprenon a se batre, se carpinhar, s'asirar
Nòstra libertat declina, es lo sòmi que nos vòlon desraubar.