Un còp èra, viviáa Lyon Mossur Polet. Èra un òme d'afars dins una entrepresa plan granda. Trabalhava tot lo temps. Aimava tant çò que fasiá que jamai aviá pas pres de vacanças. Mas al cap de dètz ans de trabalh intensiu, foguèt fòrça crebat. Anèt veire lo metge que li diguèt de préner quauques jorns de comjats al solelh per li cambiar las idèas.
Decidiguèt d'anar a la mar, a Seta. Èra en plen mes d'agost. Lo primièr jorn decidiguèt d'anar a la platja. I anèt sul còp de onze oras, encara i aviá pas degun. E Mossur Polet s'endormiguèt. Lo solelh tustèt tant que prenguèt una solelhada. Lo sable brutlava, fasiá gaireben cinquanta grases. E Mossur Polet pas jamai se desrevelhèt.
divendres, de novembre 17, 2006
Lo polet rostit - per Perrina, Damian, Matilda, L1
Etiquetes de comentaris:
Damian,
L1,
Matilda,
Perrina,
polet rostit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada